28 de Gener de 2018.
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/11/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jesús Ruiz (XAPSLL), la tinent d'alcalde Laia Ortiz i el coordinador del pla, Albert Sales.
POBRESA
Barcelona triplicarà els pisos per als sense sostre i posarà més educadors al carrer
L'Ajuntament preveu arribar als 150 habitatges l'any 2019 en el programa Primer la Llar, ja que tenir casa es considera fonamental per deixar el carrer
Per primer cop el consistori destinarà equips a les estacions de Sants i del Nord per a la detecció ràpida de situacions de vulnerabilitat.
L'atenció als sense sostre a Barcelona es reorientarà cap a un model que anteposi el dret a l'habitatge i que té el repte d'eliminar el sensellarisme de llarga durada, el d'aquelles persones que ja fa tres anys que pernocten al carrer. L'Ajuntament ha presentat aquest dilluns el Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-20, amb el qual triplicarà els 50 pisos del programa Primer la Llar –Housing First-, augmentarà els equips d'atenció al carrer –i en tindrà per primer cop a l'estació ferroviària de Sants i la d'autobusos del Nord, que se sumaran al de l'aeroport, cosa que permetrà la detecció ràpida de situacions de vulnerabilitat- i incrementarà el pressupost en 10 milions d'euros anuals extra, arribant als 37,42 milions el 2017.
El programa Primer la Llar consisteix en el fet que els sense sostre es puguin traslladar a viure a pisos, que gairebé sempre finança íntegrament l'Ajuntament o les entitats perquè els seus destinataris no disposen d'ingressos, ja que es considera que tenir una llar és un pas previ fonamental per sortir definitivament del carrer. L'any que ve aquest programa creixerà en 50 habitatges a través de la incorporació d'habitatge públic provinent del Patronat Municipal de l'Habitatge, i entre el 2018 i el 2019 s'hi sumaran 50 pisos més. Ara ja en disposa de 50 i el consistori en finança 15 més del programa Habitat de RAIS Fundació. A més, la fundació Arrels també té 45 pisos individuals d'aquestes característiques.
El programa Primer la Llar consisteix en el fet que els sense sostre es puguin traslladar a viure a pisos, que gairebé sempre finança íntegrament l'Ajuntament o les entitats perquè els seus destinataris no disposen d'ingressos, ja que es considera que tenir una llar és un pas previ fonamental per sortir definitivament del carrer. L'any que ve aquest programa creixerà en 50 habitatges a través de la incorporació d'habitatge públic provinent del Patronat Municipal de l'Habitatge, i entre el 2018 i el 2019 s'hi sumaran 50 pisos més. Ara ja en disposa de 50 i el consistori en finança 15 més del programa Habitat de RAIS Fundació. A més, la fundació Arrels també té 45 pisos individuals d'aquestes característiques.
Pel que fa a l'increment del personal, el nou contracte del Servei d'Inserció Social (SIS) permetrà passar de 43 treballadors a 57, i el seu pressupost creixerà en un milió d'euros, fins a arribar als 2,84 l'any que ve. El SIS Medi Obert, destinat exclusivament al carrer, s'ampliarà amb 11 educadors socials, arribant a un equip de 28, i incorporarà un psicòleg. L'Equip de Salut Mental en Sense Sostre, formant per set professionals i finançat pel Servei Català de la Salut, doblarà el personal, una ampliació que assumirà l'Ajuntament.
A més, el consistori preveu dedicar 5 milions per millorar les condicions dels equipaments existents i oferir una atenció més especialitzada en dos de nous, cosa que permetrà incrementar en 300 places les 1.200 existents en equipaments. L'any que ve obrirà un centre residencial de 20 places per a joves extutelats sense llar, i que se sumarà al centre de dia que es preveu posar en marxa aviat per als nens de la cola. A més, també l'any pròxim s'inaugurarà un altre centre residencial per a persones sense llar amb trastorns mentals, el qual tindrà 41 places i estarà concertat amb la Fundació Hospitalària Sant Pere Claver.
Un 37% més de sense sostre en vuit anys
El pla es complementa amb una nova campanya de sensibilització les pròximes setmanes, titulada "Podries ser tu", per trencar estereotips. La tinent d'alcalde Laia Ortiz ha destacat que "simplement el fet de no tenir una xarxa forta familiar fa que moltes persones puguin acabar en aquesta situació" d'haver de viure al carrer, i és un fenomen que no para de créixer. En els últims vuit anys han crescut un 37% el nombre de persones que dormen al ras, de manera que en el recompte del 2008 s'havien localitzat 658 i en el d'aquest any, 941. En el mateix període s'ha incrementat un 60% els que dormen en recursos residencials especialitzats d'entitats i el consistori, passant de 1.190 a 1.907.
El fet d'acabar al carrer pot resultar d'entrada inimaginable, però no és impossible per a ningú, segons han evidenciat Ortiz i el portaveu de la Xarxa d'Atenció de Persones Sense Llar (XAPSLL) –agrupa una trentena d'entitats-, Jesús Ruiz. La tinent d'alcalde ha relatat el cas d'una noia de 30 anys que havia encadenat contractes "cada vegada pitjors" i ha acabat dormint en un alberg malgrat treballar, i el d'un home de 55 anys que pernocta al carrer després que fes fallida la seva empresa. Ortiz ha constatat que no s'ha pogut complir l'objectiu que s'havia inicialment fixat per al 2015 de no tenir ningú dormint al carrer, i la tendència és inversa.
El coordinador del nou pla municipal, Albert Sales, ha insistit en el fet que el sensellarisme no és una patologia, sinó "un problema amb causes estructurals molt dures". Explica l'augment de persones sense llar per l'impacte de la desocupació; la desprotecció social, associada al fet que les pensions són molt baixes, i "la duresa del mercat de l'habitatge", la qual s'ha vist alimentada per l'increment dels preus de lloguer. El nou pla s'articula en nou eixos, 24 objectius i 70 mesures, i també aborda la prevenció, amb mesures com mirar d'evitar que algú que surt de la presó es quedi al carrer, i la perspectiva de gènere.
A més, el consistori preveu dedicar 5 milions per millorar les condicions dels equipaments existents i oferir una atenció més especialitzada en dos de nous, cosa que permetrà incrementar en 300 places les 1.200 existents en equipaments. L'any que ve obrirà un centre residencial de 20 places per a joves extutelats sense llar, i que se sumarà al centre de dia que es preveu posar en marxa aviat per als nens de la cola. A més, també l'any pròxim s'inaugurarà un altre centre residencial per a persones sense llar amb trastorns mentals, el qual tindrà 41 places i estarà concertat amb la Fundació Hospitalària Sant Pere Claver.
Un 37% més de sense sostre en vuit anys
El pla es complementa amb una nova campanya de sensibilització les pròximes setmanes, titulada "Podries ser tu", per trencar estereotips. La tinent d'alcalde Laia Ortiz ha destacat que "simplement el fet de no tenir una xarxa forta familiar fa que moltes persones puguin acabar en aquesta situació" d'haver de viure al carrer, i és un fenomen que no para de créixer. En els últims vuit anys han crescut un 37% el nombre de persones que dormen al ras, de manera que en el recompte del 2008 s'havien localitzat 658 i en el d'aquest any, 941. En el mateix període s'ha incrementat un 60% els que dormen en recursos residencials especialitzats d'entitats i el consistori, passant de 1.190 a 1.907.
El fet d'acabar al carrer pot resultar d'entrada inimaginable, però no és impossible per a ningú, segons han evidenciat Ortiz i el portaveu de la Xarxa d'Atenció de Persones Sense Llar (XAPSLL) –agrupa una trentena d'entitats-, Jesús Ruiz. La tinent d'alcalde ha relatat el cas d'una noia de 30 anys que havia encadenat contractes "cada vegada pitjors" i ha acabat dormint en un alberg malgrat treballar, i el d'un home de 55 anys que pernocta al carrer després que fes fallida la seva empresa. Ortiz ha constatat que no s'ha pogut complir l'objectiu que s'havia inicialment fixat per al 2015 de no tenir ningú dormint al carrer, i la tendència és inversa.
El coordinador del nou pla municipal, Albert Sales, ha insistit en el fet que el sensellarisme no és una patologia, sinó "un problema amb causes estructurals molt dures". Explica l'augment de persones sense llar per l'impacte de la desocupació; la desprotecció social, associada al fet que les pensions són molt baixes, i "la duresa del mercat de l'habitatge", la qual s'ha vist alimentada per l'increment dels preus de lloguer. El nou pla s'articula en nou eixos, 24 objectius i 70 mesures, i també aborda la prevenció, amb mesures com mirar d'evitar que algú que surt de la presó es quedi al carrer, i la perspectiva de gènere.
No hay comentarios:
Publicar un comentario